Resultats de la cerca

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

Monjo benedictí a Solesmes i a Farnborough, passà després al clergat secular Collaborà amb FCabrol en els Monumenta Ecclesiae liturgica , i el succeí en la direcció del Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie Publicà una Histoire des Conciles d’après les documents originaux 1907-21, traducció, molt refeta i ampliada, de l’obra de KHefele Escriví també L’Espagne chrétienne 1906

Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París

Estudià teologia a Alcalá i a París i fou un dels primers companys d’Ignasi de Loiola, amb el qual féu vot a Montmartre 1534 Professor a Roma, lluità contra el protestantisme, i fou remarcable la seva intransigència sobre la doctrina de la justificació al concili de Trento Succeí 1558 Ignasi de Loiola com a general de la Companyia de Jesús

Succeí el seu pare, el rei Carles III , sota la regència de la seva mare, Margarida de Durazzo , el 1400 derrotà Lluís II de Nàpols, el 1403 volgué, sense èxit, ocupar el tron d’Hongria Ocupà Roma 1408, però el 1410 en fou expulsat per l’antipapa Joan XXIII i Lluís II, i perdé Hongria Envaí Roma novament 1413, però morí sobtadament

Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó

La seva formació musical s’inicià a l’escolania de la catedral de Sevilla Posteriorment fou mestre de capella de la vila d’Estepa i, el 1685, de la catedral metropolitana de Sevilla, on succeí a Alonso Xuárez Es conserven diverses obres seves, tant litúrgiques com de romanç, a la seu sevillana i en alguns arxius de l’Amèrica del Sud

Publicà 40 números n'era director Eduard Boix i hi collaboraren, entre altres, Puig i Torralva, Miquel Duran i Tortajada, Joaquim Badia, VFe i Castell, RGumiel, GHuguet, JNavarro i Cabanes, JMEscuder i LCebrià i Mezquita Tenia caràcter polític i literari Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa El succeí Renaiximent gener-març del 1908, publicació del Centre Regionalista

Participà en la revolució liberal del 1925 Comandant en cap de la guàrdia nacional 1932, dirigí la repressió contra la guerrilla sandinista 1934 President de la república, arran del cop d’estat del 1937, implantà una severa dictadura reaccionària i familiar, que continua en mans dels seus descendents Morí en un atemptat El succeí el seu fill Luis Somoza Debayle