Resultats de la cerca

Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica

Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal

La seva carrera musical començà el 1970 amb la formació del grup de pop-rock melòdic Roxy Music i durant tota la seva trajectòria ha compaginat els treballs en solitari amb les gravacions en estudi amb el grup Cal destacar els àlbums Another Time, Another Place 1974, In your Mind 1977 i Bête noire 1987 El 1999 es perfilà com un crooner modern amb l’àlbum As time goes by , en què reinterpreta una trentena de clàssics dels anys vint i trenta del s XX, d’autors com Cole Porter

Acaba la 53a edició del Festival de Cinema de Sitges Celebrat entre els dies 8 i 18 d’octubre, adopta a causa de la COVID-19 un format híbrid, amb més de 250 projeccions presencials i més de 150 en línia Entre els premiats hi ha Brandon Cronenberg, director de Possessor Uncut , que rep els premis al millor director i a la millor pellícula Entre els premis honorífics es reconeix la trajectòria de Robert Englund, protagonista de Nightmare on Elm Street  1984 i William Friedkin, director de The Exorcist 1973

El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de Nova York

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i…

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B

Membre del Club Bàdminton Bellaterra i vinculat al servei d’esports de la Universitat Autònoma de Barcelona, inicià la seva trajectòria esportiva l’any 1987 Fou subcampió en els Campionats Interuniversitaris en categoria mixta fent parella amb Mercè Jubany En el Campionat de Catalunya aconseguí la medalla de plata en dobles 2007, 2008 i en dobles mixtos 2008, i la medalla de bronze en categoria individual 2003, 2006 i en dobles mixtos 2005, 2006, 2007, 2009 En la categoria de veterans guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 2009, 2010, 2011 i dobles mixtos 2006, 2008, 2010, 2011