Resultats de la cerca

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchthon El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia , 1581 i contra el concili tridentí Examen concilii tridentini , 1565-73 Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchthon La seva obra principal, Loci theologici , fou publicada el 1591

El carro sol ésser format per un bastiment rectangular metàllic disposat verticalment i proveït de quatre politges de gorja fonda les dues politges superiors per a grans càrregues n'hi ha més de dues roden damunt el cable sostenidor, i les dues inferiors guien el cable del mecanisme d’elevació El carro també és proveït d’unes politges que guien el cable tractor en el seu retorn El cable sostenidor , subjectat pels extrems —mitjançant un ancoratge en l’un i un contrapès que el tesa en l’altre— a dues torres metàlliques eventualment muntades damunt rodes que li permeten de traslladar-se sobre…

Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck

Fundat el 1929, el rei d’Espanya, Alfons XIII, feu la inauguració del camp original que el 1942 es traslladà més al sud i fou dissenyat per Javier Arana El 1950 organitzà l’Obert d’Espanya i, cada any, per cloure la temporada d’estiu, s’hi celebra el Campionat Internacional de la Cerdanya – Trofeu Comte de Godó, una prova amateur de molt prestigi Té un camp de 27 forats, una zona de pràctiques i una escola de golf

Jugadora de tercera línia, fou membre de l’INEFC de Lleida, i després es traslladà a l’UPV Gaztedi d’Àlaba, on feu gran part de la carrera esportiva Jugà més de 20 partits amb la selecció catalana, més de 10 amb la selecció basca i més de 40 amb la selecció espanyola També fou entrenadora de la selecció femenina d’Euskadi 2008-09 Després, fou vicepresidenta de la secció femenina de la Federació Espanyola de Rugbi

Fundat l’any 1959, s’establí en una parcella de l’estadi municipal del Congost, on practicà el tir fins el 1991 Al febrer del 1992 es traslladà a les installacions del polígon industrial Bufalvent, que disposa de quaranta-cinc llocs de tir Alguns dels seus tiradors participen en competicions d’àmbit estatal i en torneigs internacionals Disposa d’un planter d’àrbitres que formen part del Collegi Català d’Àrbitres L’any 2010 tenia uns 600 socis

Fundat el 1972, nasqué amb el nom d’Olímpic de la Garriga gràcies a l’impuls d’un grup de treballadors de l’empresa tèxtil SATI Jugà durant deu anys a la lliga d’Educación y Descanso La temporada 1982-83 s’inscriví en competicions federatives i es traslladà al pavelló municipal de Can Violí El 1984 creà el primer equip femení i el 1996, l’escola de bàsquet Des de l’any 2001 juga habitualment a primera catalana

Fundat l’any 1999, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup d’alumnes de l’Institut Sales Poc després es traslladà al pavelló del Centre de Viladecans i el 2004 començà a jugar a un nivell més competitiu Juga al Campionat de Catalunya i al Circuit Català de bàdminton Disposa de diversos equips de categories inferiors Ha organitzat unes quantes edicions del Campionat de Catalunya per a categories inferiors El 2010 tenia uns 100 esportistes

La primera edició tingué lloc al centre de la ciutat Jaume Calucho com a independent i Delfí Ferré com a aficionat en foren els vencedors El 1968 la cursa estrenà un circuit al camp de Mart de Tarragona Amb el temps s’hi afegiren categories, com els cadets, i s’hi incorporà el Festival Infantil Finalment, es traslladà al circuit de la Rambla Nova En el palmarès, hi figuren Antoni Coll, Ginés Salmerón i Carles Torrent, entre d’altres