Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
providència
Filosofia
Religió
Previsió i cura que Déu té del procés del món i, particularment, de l’existència dels homes, inclosa llur llibertat.
Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme
domàs

Domàs de seda, del segle XVII
Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
audiovisual
Tecnologia
Dit de la tècnica o del mètode informatiu o didàctic que utilitza imatges i so per a la transmissió de continguts.
Pot ser tant un element secundari que illustra o exemplifica un discurs verbal com un missatge autònom i complet per ell mateix Bé que, en sentit ampli, hom pot considerar audiovisuals mètodes tan tradicionals com una pissarra o un mapa, el terme fou creat vers els anys seixanta a partir de la introducció d’elements tecnològics en l’exposició i en l’ensenyament vídeo, televisió, casset, retroprojector, diapositives, etc Posteriorment, l’ordinador personal ha tendit a substituir, tot unificant-los, els diversos aparells característics de l’audiovisual
nivell de subsistència
Economia
Quantitat de béns i serveis, que, des d’un punt de vista històric, són considerats com el mínim necessari per al sosteniment i la reproducció de la força de treball.
Segons els autors clàssics, la consideració que la part de producte que corresponia a la retribució del treball depenia directament del nivell de subsistència en cada moment històric, es trobà a la base de totes les seves argumentacions KMarx ho recollí en l’exposició de la teoria de l’explotació, bé que considerà que el nivell de salaris podia diferenciar-se del mínim de subsistència no solament per oscillacions temporals del mercat, sinó com a conseqüència de l’ofensiva reivindicativa de la classe obrera
moviments de la terra
Geologia
Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.
Els epirogènics són lents moviments d’enfonsament o d’aixecament produïts per un joc de forces verticals Aquests moviments es poden apreciar molt bé a les regions de la costa, on es tradueixen per un avanç lent o una retirada lenta de la mar, segons que s’enfonsi o s’aixequi el continent Els orogènics s’originen per l’acció de forts moviments horitzontals que provoquen la deformació i el plegament dels sediments i el seu lent aixecament, fins a arribar a formar les serralades de plegament
paginació
Electrònica i informàtica
Mètode de partició que parteix l’espai d’adreces en blocs d’idèntica magnitud.
L’avantatge de la paginació envers altres mètodes, com per exemple la segmentació, és la seva facilitat de gestió, però té l’inconvenient que les pàgines no reflecteixen l’estructura lògica de les dades de l’usuari, la qual cosa pot generar més fallades de pàgina de les necessàries o bé sobredimensionar l’ús de la memòria interna És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a partir la memòria en segments, que posteriorment seran dividits en pàgines
planxa

Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc