Resultats de la cerca

Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Le Mans i acabà sempre entre els deu primers classificats Aconseguí la victòria a la prova del Montseny amb rècord inclòs, i fou cinc vegades campió d’Espanya de resistència Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb José Mallol, en guanyà una 1980 de puntuable per al Mundial, amb una Ducati 900 SS, i fou tercer en una altra 1976 Disputà curses i rallis de motos clàssiques i guanyà les Moto Classic Series al Circuit de Catalunya 2011 amb una Suzuki i diverses proves de les Rally Classic Series Rebé dues medalles…

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, fou un dels pioners catalans de tir amb arc i propulsor d’aquest esport en l’àmbit estatal Guanyà el segon Campionat d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1951 i fou quatre vegades campió estatal amb la selecció catalana 1950, 1952, 1954, 1955 També guanyà el Campionat del Vallès i el Trofeu Mediterrani Participà en competicions internacionals com la Copa Llatina 1951 i el Campionat del Món 1952 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc Després de la seva mort, la Federació Espanyola de Tir amb Arc instaurà el Trofeu…

Jugà al Futbol Club Barcelona 1995-2002, on compartí posició amb David Barrufet, i formà part de l’equip conegut com Dream Team Amb l’equip català guanyà cinc vegades i de forma consecutiva la Copa d’Europa 1996-2000 i la Lliga 1996-2000, tres Copes del Rei 1997, 1998, 2000, quatre Copes Asobal 1996, 2000, 2001, 2002 i quatre Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000 i d’Europa 1996-99 Amb la selecció de Suècia es proclamà campió d’Europa 1994, 2000 i del món 1990, 1999 i fou subcampió olímpic als Jocs de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000

Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol

Fundada l’any 1988 amb l’objectiu d’organitzar activitats extraescolars per a nens, prengué rellevància quan, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, se li confià la gestió de diversos equipaments esportius Gestionà una quinzena d’equipaments, la majoria a Barcelona, entre els quals cal esmentar el Centre Esportiu Municipal Can Dragó, el CEM Perill o el CEM Frontó Colom També donà nom a diferents clubs esportius, com l’Associació Esportiva Les Corts-UBAE, el Club Esportiu Handbol BCN-Sants-UBAE o l’Agrupació Atlètica Catalunya-UBAE, l’equip femení de la qual fou campió d’…

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…

Format al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau SPiSP, fou campió d’Espanya juvenil i el 1996 passà al primer equip, any que coincidí amb la primera temporada de l’equip a la Superlliga Central, la temporada 1998-99 marxà al Numància de Sòria, amb el qual guanyà la Superlliga, i després jugà al Màlaga 1999-2000 i al Futbol Club Barcelona 2000-01 La temporada 2001-02 tornà al SPiSP, que havia descendit a Lliga FEV, i la 2002-03 aconseguí l’ascens a la Superlliga i guanyà la Lliga Catalana L’any 2008 es retirà Jugà amb la selecció espanyola Fou escollit millor jugador català 1997

S’especialitzà en la modalitat de doma clàssica Fou campió d’Espanya en les modalitats critèrium 2003, quatre anys 2005, sis anys 2007 i cavalls joves 2008 També assolí el subcampionat estatal Critèrium i el Campionat d’Espanya – Copa ANCCE 2000, 2001, 2010 Fou subcampió estatal en la categoria de sementals joves ANCCE 2005, 2008 i tercer classificat 2006, 2007 Guanyà dues medalles d’or al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat 2007, 2008 Compaginà l’alta competició amb la feina com a preparador al seu centre d’ensinistrament situat a les Franqueses del Vallès Formà part…

Format l’any 1988, començà entrenant-se al camp de Moja El 1990 s’inscrigué a la Lliga Catalana i durant els anys noranta fou un dels equips catalans més destacats Es proclamà campió de l’Spain Football League 1993 i de la Lliga Nacional de futbol americà 1997 També guanyà la Copa Catalana 1997 i la Supercopa Catalana 1997 Després de competir en l’àmbit estatal uns quants anys, al principi dels anys 2000 participà habitualment en competicions de l’àmbit català A part d’un equip sènior, disposa d’equips en categoria júnior, cadet i d’equips de futbol flag, així com d’un equip…