Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa
El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…
pèsol bord
pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
clavell de paper
Clavell de paper
GaudenciaMendoza (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de fulles oposades, ovato-cordiformes, una mica amplexicaules, i que fa capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilindraci, involucre de bràctees ovades marginades de negre, disc groc o ataronjat, pràcticament absent en les formes dobles, i lígules de color violeta, carmí, vermellós escarlata, blanc, rosat o groc.
L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor
tapissot
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 80 cm, de fulles capreolades, les inferiors simples i les superiors amb el raquis amplament alat i amb un o dos parells de folíols ovats; de flors d’un groc pàl·lid, grosses, solitàries o aparellades, i de llegums allargats i comprimits, amb dues ales dorsals.
Creix en llocs secs, a la regió mediterrània
taperera
Botànica
Mata de la família de les caparàcies, de tiges fins d’1 m de llarg, sovint penjants, de fulles alternes, ovades, glabres, de color verd cendrós, generalment amb espines estipulars a la base dels pecíols; de flors blanques o d’un lila pàl·lid, zigomorfes, tetràmeres i d’ovari súper, situat al capdamunt d’un ginòfor, i de fruits en baia.
Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània
ràfia
Botànica
Arbre monoic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i baix, de 2 a 6 m d’alçària; de fulles pinnades, molt grans, fins de 15 m de llarg, d’anvers verd fosc i de revers blanquinós i pruïnós; d’inflorescències en règim, de 3 a 5 m de longitud, i de fruits en drupa, esquamosos i bruns.
És originari de Madagascar, però és conreat també en altres països tropicals Forneix la fibra del mateix nom
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades