Resultats de la cerca

Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres

Formà part, durant dinou anys, del primer equip del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà diversos títols d’àmbit català i espanyol Jugà 19 partits oficials amb la selecció espanyola i 30 amb la catalana El 1966 inicià la seva carrera com a tècnic Poc després fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que ocupà durant tres anys En el seu club fou també vocal de la junta directiva Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

El guanyador fou José Raúl Capablanca Com a gran efemèride, tingué lloc la creació de l’obertura catalana per Savielly Tartakower en homenatge a la singular història dels escacs a Catalunya El 2004 es disputà una competició a Barcelona per commemorar el 75è aniversari del torneig en què totes les partides s’havien d’iniciar amb l’obertura catalana Aplegà grans mestres com Víktor Kortxnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Víktor Moskalenko, i el guanyador fou Rubén Falgaer

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000