Resultats de la cerca

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i del Club Excursionista de Gràcia, participà en expedicions a Grenlàndia 1973, Kanchenjunga Central 1978, els Andes del Perú 1980 i el Karakoram 1982 Fou el cap de l’expedició al Saipal 1985

Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal

S’inicià en la modalitat d’handbol a onze i després jugà a handbol a set, sempre en les files del Granollers En la primera etapa guanyà dos Campionats d’Espanya 1956, 1959 i dos Campionats de Catalunya 1956, 1959 i en handbol a set obtingué tres títols de Lliga de primera divisió 1956, 1957, 1958, tres de divisió d’honor 1959, 1961, 1962 i una Copa 1958 Fou una vegada internacional amb Espanya

Membre del Centre Excursionista de Terrassa, participà em els Jocs Olímpics de Sarajevo 1984 en la modalitat d’esquí de fons

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

Cinturó negre setè dan de karate, s’inicià en la pràctica de judo i karate al gimnàs Yawara-II Al cap d’un any abandonà el judo Com a karateka guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1980 i assolí el títol de campió d’Europa en la modalitat kata 1983, quatre subcampionats 1980, 1981, 1982, 1986 i una medalla de bronze 1985 Es proclamà campió d’Espanya en la modalitat kata individual i per equips 1980 El 1978 començà a impartir classes de karate a Barcelona Fou jutge del tribunal de graus de la Reial Federació Espanyola de Karate També fou instructor estatal de defensa personal,…

Especialitzat en salt de perxa, fou campió d’Espanya en pista coberta 2008 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2002, 2003, 2007 i en pista coberta 2004, 2007

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

Membre de l'equip del FC Barcelona, és especialista en la prova de 800 m Fou campiona de Catalunya quatre vegades a l’aire lliure 2004-07 i una vegada en pista coberta 2006 Tres cops internacional amb la selecció espanyola, participà en els Campionats d’Europa en pista coberta 2007 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya