Resultats de la cerca
Es mostren 4198 resultats
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…
Raimon Obiols i Germà
Raimon Obiols i Germà
© AVUI/J. LOSADA
Política
Polític.
El seu veritable nom és Josep Maria Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya participà en la Caputxinada 1966 i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC…
Donato Bramante
Arquitectura
Arquitecte italià.
Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a…
Alegret
Pintura
Llinatge d’artistes pintors de Cervera.
Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del…
Granell
Família d’artistes.
Jeroni Granell i Barrera , mestre d’obres titulat el 1835, treballà a Barcelona i a Sarrià Probablement fou fill seu Jeroni Granell i Mundet Barcelona 1834 — 1889, mestre d’obres titulat el 1854, director de camins veïnals 1855 i pintor decorador Féu diverses obres a Barcelona, com el desaparegut edifici d’exposicions d’art de la Granvia 1869, l’altar major de la Concepció església de la qual dirigí el trasllat al nou emplaçament 1871-88, el nucli primitiu de l’Hospital del Sagrat Cor 1885, etc, i a Vilanova i la Geltrú construí la Biblioteca Museu Balaguer 1882-84 És un…
Ramon Artigues i Codó
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i…
Eduard Márquez i Tañà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ha conreat la narrativa per a infants i per a adults Després de dos llibres de poesia en castellà a l’inici dels anys noranta La travesía innecesaria , 1991 Antes de la nieve , 1994 començà la seva obra narrativa en català amb dos llibres de narracions Zugzwang 1995 i L’eloqüència del franctirador 1998, als quals seguiren diversos llibres infantils, com, entre d’altres, Hoax 1999, Els somnis de l’Aurèlia 2001, Les granotes de la Rita 2002, L’Oriol i el ratolí Pérez 2003, L’Andreu i el mirall de les ganyotes 2004, Una mala idea 2008 i la sèrie de sis llibres sobre la…
,
Lluís Cebrian i Mezquita

Lluís Cebrian i Mezquita
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…
, ,
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…
El modernisme no omple tota la seva època
Raimon Casellas, en una estatueta per Josep Reynés detall Sitges Garraf, Cau Ferrat RM Tendim a simplificar les coses, i quan parlem del Modernisme se’ns fa evident una època, per a uns més llarga i per a d’altres més curta —des dels anys vuitanta del segle XIX fins a les acaballes del primer decenni del xx—, quan en realitat hauríem de pensar no en tota una època sinó estrictament en una actitud cultural existent en ella Dic això perquè és freqüent que, per simplificar, la gent s’imagini el Modernisme com una etapa de la història de la cultura catalana, durant la qual canvien les coses i…