Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
Trentapasses
Poble
Poble i cap del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), al N del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars del Vallès, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana.
Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
coll de Banyuls
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels termes de Banyuls de la Marenda (Rosselló) i Rabós (Alt Empordà), per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en el qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la segona meitat del…
la Creu de Barberà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Barberà del Vallès, al qual pertangué en la seva totalitat fins el 1959, si bé el sector meridional encara es troba dins aquest municipi, format a partir dels anys quaranta.
La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones La urbanització és anàrquica, i la població, d’origen immigrant en un 80%
Mata
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector oriental del municipi, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles, que, a partir del límit amb aquest municipi, forma el raval del Carrer de Mata .
La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà
riera de Malrubí
Riera
Afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra; neix dins el terme de Moià (Moianès), prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés (Bages), aflueix al seu col·lector.
torre de la Maçana
Història
Torre de defensa emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, a 812 m alt, al límit dels termes d’Argelers i de Sureda (Rosselló), a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes
Romadriu

Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839