Resultats de la cerca

Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis…

Iniciador de la navegació transatlàntica de vapor Començà la carrera com a operari en unes drassanes de Halifax posteriorment, dedicat a activitats comercials, es creà una sòlida reputació com a armador de vaixells de vela Per iniciativa seva, al mes de febrer del 1840 hom llançà a la mar el “Britannia”, que, salpant del riu Mersey el 4 de juliol del mateix any, després d’embarcar 63 passatgers, arribà 14 dies més tard a Boston, on fou rebut triomfalment Vençudes les primeres dificultats, l’èxit l’acompanyà i en deu anys la seva flota sumava nombrosos vaixells de vela i vuit…

El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…

Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer,…

Més conegut com Jim , s’inicià a la Unió Atlètica Terrassa i posteriorment defensà també el Nike, el Club Calvià de Mallorca, el Club Canet de Mar, l’Adidas i el Puma Amb la selecció espanyola fou dues vegades subcampió mundial de mitja marató per equips 1996, 1997 i dues més medalla de bronze al Mundial de marató 1994, 1995 Amb l’equip estatal de cros fou bronze al Mundial i subcampió d’Europa 1995 Fou campió d’Espanya de mitja marató 1997 i el 2013 encara mantenia el rècord de Catalunya de mitja marató Marcat per les lesions, es retirà com a professional el 2001

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig a la …

Fou creat el 1985 per fer proves de control antidopatge en competicions nacionals i internacionals en atletes i animals Pertany al Programa d’Investigació en Neuropsicofarmacologia de l’Institut d’Investigacions de l’hospital del Mar de Barcelona i està acreditat per l’Agència Mundial Antidopatge i pel Comitè Olímpic Internacional Ha fet proves d’antidopatge en esdeveniments com els Jocs Olímpics i els Paralímpics de Barcelona 1992, els Jocs Panamericans 1991, 1995, els Jocs Asiàtics 1998 o el Campionat Mundial de Natació de Barcelona 2003 Un dels directors ha estat Jordi Segura…

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i…

Collaborà en els diaris Ultima Hora , Diario de Mallorca , Sóller i Revista de Occidente  i fou corresponsal d' ABC a Mallorca Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí entre altres, Regionalismo y cultura, 1926 Arte árabe en Mallorca , 1948 La pintura en Mallorca , 1951 La imaginería en España Ante el proyecto de un Museo de Arte Moderno en Palma,  1959, etcDel 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença i, posteriorment, de Mallorca Mallorca turística 1946   Mallorca i el mar 1959 i Castillos de Mallorca 1959, entre d'altres També publicà els llibres  La…