Resultats de la cerca
Es mostren 2137 resultats
silvestrí | silvestrina
Cristianisme
Monjo de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Macerata), Itàlia, fundada per Silvestro Guzzolini l’any 1231.
La congregació adoptà la regla benedictina i fou aprovada pel papa Innocent IV el 1248 El 1973 s’uní a la confederació benedictina, dins la qual constitueix una congregació pròpia Molt nombrosos a Itàlia durant l’edat mitjana, actualment són uns dos-cents Té fundacions a Sri Lanka i a Kerala Índia La congregació tingué una branca femenina que s’extingí el 1822
Mediapro passa a ser controlat per un fons xinès
El fons xinès Orient Hontai Capital i els accionistes de Mediapro signen la venda del 53,5% de l'audiovisual per 1016,5 milions d'euros, cosa que el converteix en soci majoritari L’acord preveu la continuïtat dels màxims directius Jaume Roures i Tatxo Benet al capdavant de l’empresa
Art
Publicació periòdica editada a Barcelona per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, sota la direcció de Joan Merli.
La primera època 1933-35, comptà amb les collaboracions de Rafael Benet, Joan Cortès, Josep Llorens i Artigues, Joan Sacs pseudònim de Feliu Elies Joaquim Torres i García, Sebastià Gasch, Joan Teixidor i Carles Riba, entre d’altres La segona època de la revista 1936 fou interrompuda per la guerra civil
Gaseta de les Arts
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal iniciada el 1924 sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme
Sant Martí de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Una vista des de llevant de l’exterior de l’església, els elements romànics de la qual resten esparsos per tot l’edifici, profundament transformats al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església, que és propera al mas Santmartí, s’aixeca en una zona planera desplegada a la banda oriental del terme, prop del territori d’Avinyó Long 1°55’47” - Lat 41°49’45” Des de Sallent, cal dirigir-se al cementiri, on hi ha una pista que s’inicia a mà dreta del fossar Tot just començada es bifurca en dos camins, dels quals cal seguir el de mà dreta que, amb un recorregut d’uns quatre…
Antoni Mercadal i Pons
Música
Compositor menorquí.
Es formà com a músic sota el mestratge de Benet Andreu i del director d’orquestra B Briones Inicià precoçment la seva activitat de compositor, a disset anys A la seva prematura mort llegà una producció compositiva en què destaca una Missa de rèquiem 1867 i l’òpera Romeo e Giulietta 1872
Torroella de Baix
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages A partir dels anys cinquanta hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metallúrgic i de materials de construcció
Nicola Speciale
Historiografia
Historiador.
Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337
Alfred Ballmüller Zamboni
Relligador.
Format a Alemanya, s’establí a Barcelona cap als anys trenta i es guanyà una bona reputació Freqüentà els grups d’artistes de Tossa És conegut per la relligadura del primer exemplar del Vayreda de Rafael Benet així com per la d’altres llibres que es conserven a la Biblioteca de Catalunya
Gregori XII
Cristianisme
Nom que adoptà Angelo Correr en esdevenir papa (1406-15).
Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina