Resultats de la cerca
Es mostren 4051 resultats
comtat del Castell de Centelles
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Joaquim de Centelles-Carròs i d’Oms, comte de Quirra i baró de Centelles.
El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança
comtat d’Areny de Vilanova
Història
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titular.
comtat de Torroella de Montgrí
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya el 1907 a Robert Robert i Surís.
comtat de la Torre-roja
Història
Títol concedit pel pretendent Carles (V), comte de Molina, el 1839 a Maria Anna Pujol i Gener, muller de Bartomeu Vallescar i Bataller, sobre la torre Roja de la Força (ara campanar) a Sant Pere de Vilamajor, per a premiar els serveis de la seva família durant la primera guerra Carlina.
comtat de Santjoan de Planella
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 al noble Hug de Santjoan i de Planella, el qual ja havia fet vescomte el 1706.
comtat de Salces de Ebro
Història
Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l’entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo.
La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari Salces, Santander El seu net i tercer titular Ricard Conde i Rosales , ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d’Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional
comtat de Revertera de Salandra
Història
Títol concedit el 1771 per l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria al militar napolità de família originària de Vilafranca de Conflent Jaume de Revertera i von Thürheim (Nàpols 1750 — St.Andrä, Caríntia 1797), cavaller de Sant Joan, germà del cinquè duc de La Salandra, que morí com a conseqüència de les ferides rebudes a la batalla de Bassano contra Bonaparte.
comtat de la Reial Tenacitat
Història
Títol concedit el 1870 pel pretendent Carles (VII) a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma, únic titular.
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina