Resultats de la cerca

Destacà com a davanter al club del Prat de Llobregat i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol durant quatre temporades 1939-43 Amb l’Espanyol disputà 30 partits de Lliga i marcà 8 gols Es proclamà campió de Copa 1940 Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1943-45, equip amb el qual disputà 43 partits i anotà 8 gols Jugà un partit amb la selecció catalana 1944

Destacà com a defensa en les categories inferiors del Club de Futbol Gavà i fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, on acabà de formar-se Jugàa l’equip B del Barça 1985-88 i debutà a primera divisió amb el Valladolid 1988-89 També jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1989-94, el Valladolid 1994-95, el Deportivo Alavés 1995-96 i el CF Gavà 1996-99, on es retirà

El Reus Deportiu és el nou campió d’Europa d’hoquei patins en imposar-se en la final a l’equip portuguès de la União Desportiva Oliveirense per 4-1, disputada al pavelló Barris Nord de Lleida L’equip del Baix Camp fa cinquanta anys que va guanyar el mateix trofeu L’Ajuntament de Reus organitza, el dia 15, una recepció institucional a l’equip, al palau municipal, per tal de celebrar el títol

Fundat l’any 1957, el seu precedent fou la Unió Esportiva Bisbalenca, creada l’any 1922 Posteriorment fou denominat la Bisbal Futbol Club 1929-32, Centre d’Esports Bisbalenc 1934-36 i Club Deportiu la Bisbal 1942-57 Des del 1957 ha jugat en diverses categories d’àmbit català La temporada 2010-11 jugà a primera territorial El futbol base es canalitza a través de la Fundació Esportiva Atlètic Bisbalenc, creada l’any 2005

S’integrà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona des del 1959, i hi romangué set temporades, però fou cedit diverses vegades Jugà alguns partits al Terrassa 1959-61 i el Mallorca 1964-65 Amb l’Espanyol jugà 41 partits com a davanter Traspassat al Lleida la temporada 1966-67, fitxà per l’Hèrcules d’Alacant i finalment per l’Avilés, a tercera divisió, on jugà la seva darrera temporada 1967-68

Migcampista, començà en la categoria regional fins que la temporada 1943-44 fitxà per l’Alcoià 1945-50, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà durant sis temporades 1950-56, i després, dues més al Real Gijón 1956-58 Jugà un total de 163 partits i marcà 12 gols Acabà a l’Ontinyent 1958-59, a segona divisió, i posteriorment en fou entrenador

Practicà la natació i el waterpolo i jugà a futbol amb la Penya Barcelona-Barceloneta És delegat del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol des de l’any 1975 Durant la Copa del Món de Futbol disputada a Espanya el 1982, fou delegat de camp en diversos partits Ha estat també delegat de la selecció catalana de futbol 1990-2005 Té la medalla d’or de la Federació Catalana de Futbol 2008

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Es formà al Club Egara, amb el qual debutà en la màxima categoria, i la temporada 1974-75 fitxà pel Club Deportiu Terrassa Hockey, on es retirà Guanyà set Campionats de Catalunya 1966-70, 1971, 1973, sis Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, cinc Lligues 1971-74, 1976 i dues Copes d’Europa 1969, 1970 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976