Resultats de la cerca

Fitxà pel FC Barcelona el 1985 procedent de l’Estrella Roja Amb l’equip blaugrana fou campió de Lliga quatre vegades 1986, 1988-90 i guanyà dues Copes del Rei 1988, 1990 i la Recopa d’Europa 1986 Amb la selecció de Iugoslàvia fou campió olímpic als Jocs de Los Angeles 1984

Fou campió de Catalunya de salt d’alçada en tres ocasions 1941, 1943, 1944 i una vegada de decatló 1944 Com a jugador de bàsquet, competí molts anys amb el Club Gimnàstic de Tarragona, el FC Barcelona 1942, el RCD Espanyol 1943-44 i el CN Reus Ploms a partir del 1949

Conegut amb els sobrenoms d’ el Pantera i el Bombero , jugà als equips del CN Barcelona, el FC Barcelona, el Picadero i, ja com a veterà, a la Unió Esportiva Santboiana Fou un dels jugadors més destacats de la dècada de 1960 a Catalunya Fou sis cops internacional amb la selecció espanyola

Fundat l’any 1968, competí sempre en divisions territorials i arribà a jugar a primera territorial durant tres temporades 1985-86,1997-98, 1998-99 A l’estiu de l’any 2000desaparegué en ser absorbit pel FC Martinenc Inicialment jugava al camp de l’Escola Industrial i posteriorment al camp municipal del Guinardó

Competí amb el CG Barcelonès i el FC Barcelona Obtingué nombrosos campionats estatals i catalans en categories inferiors Fou campió de Catalunya absolut en 100 m 1983 i 4 × 100 m 1984, prova en què establí el rècord de Catalunya 40,30 s amb l’equip blaugrana 1986 Es retirà el 1987

S’inicià al Club de Rugbi Sant Cugat, i després passà a les files de la secció de rugbi del FC Barcelona Amb la selecció espanyola de rugbi de 7 aconseguí la medalla d’or al torneig preolímpic de Mònaco 2016 i participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

Aler internacional amb la selecció francesa, el 1999 fitxà pel FC Barcelona, procedent de l’Asvel Villeurbanne francès La temporada 2000-01 aconseguí una Lliga ACB i la Copa del Rei El 2002 s’incorporà al Real Madrid, on jugà una temporada, i posteriorment al Joventut de Badalona, on jugà la temporada 2003-04

Dirigí el Joventut de Badalona 1951-53 i aconseguí dos Campionats de Catalunya 1952, 1953 i una Copa d’Espanya 1953 Posteriorment, fou tècnic del CD Mataró 1953-59 Entrenà de nou el Joventut de Badalona 1959-61, el RCD Espanyol 1961-62 i el FC Barcelona 1963-64 També dirigí la selecció catalana