Resultats de la cerca

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram…

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1915, féu el doctorat en anàlisis clíniques a Madrid El 1927 es féu càrrec de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca 1924 i de la de Barcelona 1933 Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, la presidí del 1925 al 1931 S'integrà dins Acció Republicana de Mallorca, i després de la creació d’Esquerra Republicana de Balears abril del 1934 formà part del seu consell regional Fou regidor del primer ajuntament republicà i patrocinà el projecte general…

Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…

Substituí la revista República , editada per Esquerra Republicana Balear, i publicà 25 números Pretenia ser portaveu de tota l’esquerra balear, defensant una república de treballadors i la justícia social, al mateix temps que realitzava campanyes per l’amnistia de presos i a favor dels acomiadats per la patronal illenca

Informava dels resultats de les curses dels quatre canòdroms de Barcelona, oferia la reglamentació de les apostes i publicava articles en defensa de les curses Signaven els articles Joan Milà, Joan Figal, M Berenguer i FR Riera Tingué corresponsalies a Madrid i València i els articles eren escrits en català o castellà Tingué una vida efímera

Editada per la Reial Federació Atlètica Catalana, difonia els reglaments de diferents esports i proposava l’exercici físic com a hàbit saludable Escrita en castellà, també oferia la crònica esportiva estatal Tingué corresponsalies a diverses ciutats espanyoles i a l’estranger i fou dirigida per Albert Maluquer Tingué una periodicitat mensual fins que, el 1917, esdevingué quinzenal

Seguint la tendència del moment, pretenia agermanar l’esport amb la literatura i les belles arts Tot i que abraçà més àmpliament el camp cultural, també tractà el futbol, anuncià vetllades de boxa i publicà cròniques de combats Sortí almenys fins al número 30

Fou promoguda per Frederic Montagut, Quirova , i Miquel Sala Membrado, Claudi Pitoff , que havien sortit de la redacció de Xut Redactors i dibuixants s’amagaven sota pseudònims, com el redactor, La Bruixa del Metro , o el dibuixant Jacint Bofarull, Gripau De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren nou números

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després