Resultats de la cerca

Sorgí de la unió de Martí Sales veu i guitarra, Guillem Caballero teclats i cors, Uri Caballero guitarra i Xavi García bateria El nom del grup alludeix a la cultura gitana sirla significa “navalla” en romanó i a la música surf Debutà amb el disc LP 2010, orientat cap a un rock de garatge de sonoritat crua, amb influències del soul i amb un llenguatge que barreja girs colloquials i cultes, amb cites a J V Foix i Joan Maragall El 2011 publicaren el segon disc, Romaní, semen i sang

Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general

Després d’uns quants anys de la mort del concessionari, el seu pare, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, el donà 1464 a la filla Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix, que després 1470 fou reina de Navarra Durant molt poc temps el portà el fill hereu d’Elionor, Gastó de Navarra mort el 1470, pare del rei Francesc I Restaurada la monarquia a l’Estat espanyol, aquest títol nobiliari en desús d’ençà de la incorporació de Navarra a Castella l’any 1515 fou restablert per la Constitució del 1978

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…

Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…

Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes d’Urgell,…