Resultats de la cerca
Es mostren 4388 resultats
Charles Fleetwood
Història
Militar
Militar i polític anglès.
Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política
Pau Cenedo
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús
Félicien David
Música
Compositor provençal.
Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862
Kaspar Friedrich Wolff
Biologia
Fisiòleg alemany.
En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus
François Lemoyne
Pintura
Pintor francès.
Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei
desmineralitzador
Química
Aparell emprat per a desmineralitzar.
Consta, normalment, d’un dipòsit de forma cilíndrica, amb les bases bombades, on hom posa la resina bescanviadora L’aigua crua entra per la part inferior i passa a través de tota la massa del bescanviador Quan la resina és esgotada, hom procedeix a regenerar-la per tractament amb àcids o àlcalis
Eugenio Indalecio de Gaminde y Lafont
Història
Militar
Militar.
Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Antonio Manuel de Hartalejo
Cristianisme
Bisbe de Vic (1777-82).
Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual feu fer unes pintures, ara desaparegudes
Ignasi Elias i Font
Economia
Teatre
Empresari teatral.
El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina