Resultats de la cerca

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola

Pivot, s’inicià al collegi la Salle Bonanova i després passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, el Futbol Club Barcelona 1953-55, l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, el Real Madrid 1956-58, el FC Barcelona 1958-61, el Joventut de Badalona 1961-62, el Picadero Jockey Club 1962-66, el Joventut de Badalona 1966-72, el Club Esportiu Mataró 1972-75 i el Breogán de Lugo 1975-76 Aconseguí quatre títols de Lliga amb tres clubs diferents Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona quatre campionats de Copa amb quatre equips diferents Real Madrid, FC Barcelona, Picadero Jockey Club i…

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’Associació de la…

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981…

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’…

Fou campió de Catalunya de 10 km en pista 1949, 1953, 1955 amb tres clubs diferents el Grup Esportiu i Excursionista Gironí, el Centre Gimnàstic Barcelonès i el FC Barcelona També fou campió d’Espanya de 50 km marxa per equips 1959, 1960, 1963