Resultats de la cerca

Doctor en teologia, fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i de Santa Maria de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona A més d’opuscles religiosos impresos, és autor d’una collecció de sermons en tres volums Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any Barcelona 1699, que fou reimpresa, i dos volums complementaris, amb un títol que també comença per Catecisme pastoral , un per a les festivitats i un altre per a la Quaresma Barcelona 1715 i 1735

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic

Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789

Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues

Aquesta capella és coneguda des de l’any 1388, en què la família Claret fundà a Preixana un benefici a l’església de Sant Joan extra muros El 1619 Pere Rafel, vicari general de Solsona, va atorgar el benefici de la capella a Gabriel Riera, clergue del bisbat de Vic Al seu voltant es construí l’anomenat “cementiri vell”, que primitivament havia estat situat al costat de l’església parroquial Actualment l’església és del tot destruïda i sols es conserven alguns elements de l’antic edifici, d’estil gòtic

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Fundat el 1990, la seva activitat principal és el fisio-culturisme, tot i que també practica disciplines com el taekwondo, l’aeròbic, el fitnes i l’esquaix Disposa d’una sala de fitnes, un tatami per a practicar arts marcials i pista d’esquaix Alguns dels membres més destacats són Jonathan Gómez, campió de Catalunya i d’Espanya de fisioculturisme del pes pesant 2003 Josep Carles Solsona, campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de fisioculturisme del pes lleuger 2003, o Ivan Valera, Esteban Doloso i Konstantin Kirilov El 2010 tenia uns 150 socis

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona