Resultats de la cerca

Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra

L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà

Fundat el 1990, la seva activitat principal és el fisio-culturisme, tot i que també practica disciplines com el taekwondo, l’aeròbic, el fitnes i l’esquaix Disposa d’una sala de fitnes, un tatami per a practicar arts marcials i pista d’esquaix Alguns dels membres més destacats són Jonathan Gómez, campió de Catalunya i d’Espanya de fisioculturisme del pes pesant 2003 Josep Carles Solsona, campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de fisioculturisme del pes lleuger 2003, o Ivan Valera, Esteban Doloso i Konstantin Kirilov El 2010 tenia uns 150 socis

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic

El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Ja sacerdot del bisbat de Solsona, ingresssà a la Congregació de Missioners Fills de I'Immaculat Cor de Maria, on professà el 1869 El 1874 fou destinat a Amèrica, a Xile Hi exercí el ministeri sacerdotal a Santiago, i més tard a Valparaíso i a Curicó Els seus coneixements d’arquitectura el portaren a dissenyar i dirigir construccions importants a diverses ciutats xilenes la basílica del Corazón de María a Santiago de Chile la remodelació de l’església del Carmen de Curicó i la construcció d’una gran església neogòtica a Linares

Aquesta capella és coneguda des de l’any 1388, en què la família Claret fundà a Preixana un benefici a l’església de Sant Joan extra muros El 1619 Pere Rafel, vicari general de Solsona, va atorgar el benefici de la capella a Gabriel Riera, clergue del bisbat de Vic Al seu voltant es construí l’anomenat “cementiri vell”, que primitivament havia estat situat al costat de l’església parroquial Actualment l’església és del tot destruïda i sols es conserven alguns elements de l’antic edifici, d’estil gòtic