Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Hippolyte Delaroche
Pintura
Pintor francès conegut amb el nom de Paul Delaroche
.
Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts
Jesse Woodson James
Història
Bandit nord-americà.
A quinze anys s’uní a la guerrilla sudista de WCQuantrill Acabada la guerra civil nord-americana, es reté als soldats de la Unió, però, en no ésser respectats els termes de la rendició, reprengué les armes 1866 Cap de la James Band, adquirí notorietat per l’audàcia dels seus assalts a bancs i a trens Morí assassinat per dos membres de la seva banda
György Martinuzzi
Història
Política
Polític hongarès.
Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat
Malcolm X
Història
Política
Nom amb el qual és conegut l’activista polític Malcolm Little.
Convertit a l’islam, lluità pels drets civils dels negres nord-americans i s’orientà cap a un nacionalisme negre Defensà la violència com a autoprotecció contra els mètodes de resistència no violents propugnats per altres moviments La influència política de les seves idees augmentà notablement després del seu assassinat i de la publicació de la seva biografia The Autobiography of Malcolm X 1965
Carles de Lorena
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596
Belkacem Krim
Història
Militar
Política
Militar i polític algerià.
Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat
Kurt von Schleicher
Història
Militar
Militar i polític alemany.
Ajudant de camp de Groener durant la Primera Guerra Mundial i general del ministeri de la guerra 1929, accedí a la cancelleria en substitució de von Papen 1932 Preparà un programa de “salvació nacional” i intentà un cop d’estat amb l’ajut dels sindicats socialistes Li fallà la Reichswehr i hagué de dimitir 1933 Fou assassinat pels nazis, juntament amb la seva muller
Sigebert I d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia i de Metz (561-575).
Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
Abubakar Tafawa Balewa Alhaji
Història
Política
Polític nigerià.
Collaborà amb l’administració britànica i influí en l’adopció de la fórmula federal per a l’organització del seu país Fou vicepresident del congrés del Poble del Nord, el partit més influent de Nigèria Fou primer ministre des del 1957, i amb la independència de Nigèria 1960 fou elegit primer ministre de la federació 1961-66 Participà en l’organització de l’OUA Morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina