Resultats de la cerca

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, jugà amb el Barça B a segona divisió la temporada 1988-89 Després fitxà pel CD Tenerife, on jugà fins el 2005 i competí un any a primera divisió Entre el 2005 i el 2008 jugà amb el Málaga CF, alternant també les dues categories La temporada 2008-09 la disputà amb l’Osasuna a primera divisió L’any següent fitxà pel Real Zaragoza, a segona, igual que la temporada 2009-10, amb l’Albacete El 2010 tornà al CD Tenerife Ha disputat més de 50 partits a primera divisió

Migcampista, jugà dotze temporades a l’Espanyol, en dues etapes, i fou capitana de l’equip La temporada 2005-06 passà al Barça i la següent tornà al club blanc-i-blau A l’estiu del 2007 fitxà pel Llevant i guanyà la Superlliga femenina 2008 El seu palmarès també inclou una Lliga territorial, dues Copes de la Reina, un subcampionat de la Superlliga, finalista de la Copa de la Reina 2007 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana Amb la selecció espanyola jugà en més de cinquanta ocasions i disputà el Campionat d’Europa i el del Món

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

Els advocats del Futbol Club Barcelona i representants de l’Advocacia i de la Fiscalia de l’Estat signen a l’Audiència de Barcelona l’acord que posa fi a la causa per les irregularitats en el fitxatge de Neymar, denunciades el 2013 per un soci Els termes d’aquest acord estableixen que el club pagarà una multa d’uns 5,5 milions d’euros i exculpa d’aquesta manera el jugador, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l’expresident Sandro Rosell del delicte d’evasió fiscal Diverses personalitats vinculades al Barça, entre d’altres, l’expresident Joan Laporta 2003-10, es…

Una derrota per 1 a 0 a l’estadi Sánchez Pizjuán davant el Sevilla CF condemna al descens a segona divisió el Vila-real, que l’any passat havia aconseguit per primera vegada l’ascens a primera El Sevilla ja havia guanyat el partit d’anada de l’eliminatòria de promoció al camp del Vila-real per 0 a 2 Després d’un bon inici de temporada, en què va arribar a vèncer el Barça al Camp Nou per 1 a 3, els mals resultats del tram final del campionat van portar el Vila-real a disputar la promoció i a la pèrdua de categoria