Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
José Emilio Santamaría Iglesias
Futbol
Entrenador de futbol.
Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982
espinel·la
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i magnesi, MgAl2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura
Josefina Solsona i Querol
Literatura catalana
Narradora.
Collaborà a Las Noticias 1921-27, amb narracions en castellà, i des del 1931 en publicà en català a la revista En Patufet El 1933 aparegueren dues novelles sentimentals a la “Biblioteca Gentil” L’hora d’en Lluís i L’encís blau Durant la postguerra continuà publicant diverses narracions i contes infantils en llengua castellana — Alberto 1943, Eulalia 1951— i algunes peces teatrals També deixà dues obres teatrals inèdites, A mitja llum i El cisne de Lohengrin Sovint emprà el pseudònim de Cecilia Beltran
Delft

Vista aèria de l’Ajuntament i del centre històric de Delf
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, entre la Haia i Rotterdam.
Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà
Santiago Gargallo Coscolín
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies
Tatsuo Nagai
Literatura
Novel·lista japonès.
Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació…
Un vellut de l’antiga col·lecció Pascó
Art gòtic
Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre de la peça,…
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina