Resultats de la cerca

Jugà amb l’Hispano-Francès a la màxima categoria estatal durant la dècada de 1960 Fou campió de la Copa del Rei en tres ocasions consecutives 1966, 1967, 1968 i campió de la Lliga dues vegades 1967, 1968 Participà en partits de la Copa d’Europa

Competí representant el Club de Boxa Cerdanyola Aconseguí el subcampionat d’Europa de pes mosca en dues ocasions 1985, 1988 i fou campió estatal del mateix pes tres vegades 1984, 1985, 1988 Prèviament també havia estat campió de Catalunya en la categoria de pes gall 1978

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona El 1934 fou campió d’Espanya i de Catalunya en outrigger de quatre i de vuit amb timoner i deu anys més tard, el 1944, fou campió d’Espanya altre cop en totes dues especialitats

Començà a competir al seu país el 1957, i l’any 1996 s’establí a Barcelona Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de pes gall 1971, 1973 i campió d’Europa de la mateixa categoria 1974 Es retirà el 1975, després de perdre el títol europeu

Especialitzat en les proves de fons, s’inicià al Reus Esportiu i posteriorment nedà pel CN Reus Ploms 1986-92, el CN Metropole Canàries 1992-94, el CN Sabadell 1994-98, el CN Terrassa 1998-99 i, ja en categoria màster, novament al CN Sabadell, des del 2003 Els seus principals entrenadors foren els holandesos Bas Stam i Paulus Wildeboer, i Joan Fortuny Entrenà a la residència Blume i al CAR de Sant Cugat En l’àmbit internacional, els seus millors èxits foren les medalles de bronze de 1 500 m lliure al Campionat d’Europa júnior 1991, la de plata a la Copa del Món en 25 km 1997 i l’or en els 1…

Davanter conegut com Beto Es formà a les categories inferiors del Cerdanyola Club d’Hoquei i de la Unió Esportiva Horta, i des del 1993 jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Guanyà nou copes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2006, tres Copes Intercontinentals 1998, 2005, 2008, deu Supercopes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004-08, 2010, una Copa de les Nacions de Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, cinc Lligues espanyoles 1996, 1998-2010, 2012, set Copes del Rei 1994,…

Fill de Joan Cardona , destacà en categories inferiors tant en proves individuals com en modalitats tècniques de velocitat  Integrant de la selecció espanyola d’esquí de muntanya des del 2010, el 2016 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat individual L’any 2019 es proclamà triple campió d’Espanya —en esprint, vertical i individual— als Campionats d’Espanya disputats a Boí-Taüll A escala internacional, participà en el Campionat del Món, on fou medalla de plata en esprint 2021 i medalla de bronze en esprint 2017 i relleus 2017 i 2019 El 2022 es consolidà com una de les…

Campió d’Amèrica 1849, el 1858, a Anglaterra i a París, vencé els millors jugadors europeus i fou considerat campió mundial El 1866 deixà les competicions oficials Desenvolupà un joc tàctic senzill i basat en l’obertura i el control del centre del tauler, encara avui considerat bàsic

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya, cinc en els 110 m tanques 1980, 1981, 1983, 1984, 1985 i una en triple salt 1982 En pista coberta, també fou campió català 1984, 1985 i estatal 1982 dels 60 m tanques Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Vinculat a l’Agrupació Atlètica Catalunya, s’entrena a les ordres de Lázaro Torrente Fou campió estatal en totes les categories d’edat i disputà el Mundial juvenil 2005 i l’europeu júnior 2007 En categoria absoluta, ha estat quatre vegades campió de Catalunya 2008, 2009, 2010, 2012