Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
Incendi del Reichstag
Incendi del Reichstag Inici dels camps de concentració per a “reeducar” els presos, sobretot els polítics
Els primers quinze mil refugiats travessen la frontera
Els primers quinze mil refugiats travessen la frontera i són installats als camps de refugiats francesos
exploració
Electrònica i informàtica
Localització d’un camp particular de dades en un emmagatzematge.
Exigeix de comparar cadascun dels camps amb una norma predeterminada fins a obtenir-ne una identificació
herba dels canonges
Herba dels canonges
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 10 a 40 cm d’alt, gràcil, de fulles inferiors en roseta, ovals, i fulles superiors lanceolades, i de flors blavoses apinyades en glomèruls.
Es fa en camps conreats i incultes Les seves fulles són utilitzades per al consum humà
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
enciam bord
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alçària, amb les fulles inferiors ovals i les superiors runcinades, i amb capítols agrupats en una llarga panícula piramidal.
És comuna en erms, marges de camins i de camps, etc, d’una gran part d’Europa
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra