Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el…
belinògraf
Aparell creat per l’enginyer francès Édouard Belin (1876-1963) que permet la transmissió a distància, per mitjà de circuits telefònics, d’imatges fixes o fotografies.
Es basa en la transformació de les variacions de luminància d’una imatge en variacions de corrent elèctric
La història de la informàtica a Catalunya i a Espanya
De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…
Isabel Moll i Blanes
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid 1970, s’hi doctorà amb la tesi La economía y la sociedad en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XVIII La Sociedad Económica de Amigos del País 1975 Des del 1972 és professora de la Universitat de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en la demografia històrica i la història agrària moderna i contemporània de Mallorca També ha estudiat la premsa illenca del s XIX i la història de diferents institucions mallorquines com ara la Universitat de Mallorca o la Societat Mallorquina d’Amics del…
etapa
Electrònica i informàtica
Cadascun dels circuits d’un aparell, d’un amplificador, etc., formats per un tub electrònic o un transistor i pels elements corresponents d’alimentació, d’acoblament, etc.
Les diverses etapes són generalment connectades en cascada Segons llur funció reben noms diferents etapa oscilladora, amplificadora, de potència , etc
fúting
Esport
Exercici que consisteix en una successió de marxes, de curses i d’exercicis gimnàstics, fets amb un ritme sostingut, a través de camins o circuits convenientment preparats.
funció lògica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Funció basada en les operacions pròpies de l’àlgebra lògica o de Boole, que és efectuada amb elements o circuits lògics, generalment de tipus electrònic o fluídic.
Aquestes funcions tenen aplicació en informàtica i en els automatismes combinatoris i seqüencials
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central automàtica com a…
parallamps
Electrònica i informàtica
Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes com a conseqüència de curts circuits o maniobres.
Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió
convertidor de potència
Electrònica i informàtica
Sistema electrònic constituït per interruptors estàtics de potència, elements passius (resistències, inductàncies, capacitats) i circuits de control, destinat a canviar les característiques d’un senyal elèctric de potència.
Pot efectuar totes les conversions del senyal elèctric continu/continu, continu/altern, altern/altern amb canvi de tensió, de freqüència o de totes dues i altern/continu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina