Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
rotor
Tecnologia
En les turbines de gas, arbre que gira impulsat per l’energia que li cedeixen els gasos que, procedents de la cambra de combustió, travessen en sentit radial el seguit de corones d’àleps tangencials de què va proveït.
fogó
Llar
Oficis manuals
Suport on hom col·loca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària.
sonda Lambda
Transports
Sistema emprat per a detectar el contingut d’oxigen dels gasos d’escapament d’un motor de combustió interna, que dicta instruccions al sistema d’injecció a fi de corregir la relació aire/gasolina en el mecanisme d’alimentació.
La sonda Lambda només s’utilitza en els motors equipats amb catalitzador de tres vies
altar
Física
Paret, generalment de rajola refractària, que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió tot donant-los una turbulència que n’afavoreix la mescla en penetrar en un forn o a les conduccions d’una caldera.
solució d’urea
Química
Transports
Additiu d’un sistema de reducció catalítica selectiva consistent en una dissolució sintètica d’urea al 32,5% en aigua desmineralitzada, continguda en un dipòsit específic del sistema, que reacciona amb els gasos resultants de la combustió del motor.
La forma AdBlue és una marca comercial
estopí
Militar
Cilindre de llautó o de matèria plàstica, ple d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.
En les peces d’artilleria té la mateixa funció que la càpsula fulminant en els cartutxos de les armes lleugeres
sistema de parada i engegada
Transports
Sistema electrònic de determinats vehicles amb un motor de combustió interna que apaga el motor quan s’atura i l’engega de nou en iniciar la marxa, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Aquest sistema està preparat perquè el motor es torni a engegar quan es pitja l’embragatge, en els vehicles de canvi manual, o quan es deixa de pitjar el fre, en els vehicles de canvi automàtic
clima
Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…