Resultats de la cerca
Es mostren 5909 resultats
Sant Vicent de sa Cala
Parròquia (73 m alt.) del municipi de Sant Joan de Labritja, Eivissa, al NE de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians.
Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic La venda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària L’església parroquial Sant Vicent, edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases
Berezina
Riu
Riu de Bielorússia, afluent del Dnièper per la dreta (613 km de llargada i 24.500 km2 de conca).
Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del segle XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga
umbre | umbra
Història
Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
Es diferenciava dels llatins per la llengua i, sobretot, per l’ús d’inhumar i no de cremar els morts Després d’algunes aliances amb els romans al començament del s IV aC, llur llatinització s’inicià arran de la tercera guerra samnita 295 aC, en què foren sotmesos pels romans
Regina
Ciutat
Capital de la província de Saskatchewan, Canadà.
És situada a les ribes del riu Wascana, a l’W de la ciutat de Winnipeg La població ha experimentat de començament de segle ençà un creixement del 74% És un centre comercial i agrícola Indústries farineres, làcties, químiques i de materials de construcció Refineries de petroli És nus de comunicacions
comtat de Chiusa

Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa
©
Història
Títol concedit el 1535 a Alfons de Cardona Sallustio-Peralta i Sclafani, comte de Reggio i baró de Chiusa (Sicília).
A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric d’una unitat monetària moderna.
Adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé per la seva influència república Subalpina, principat de Lucca i Piombino, regne de Westfàlia i d’altres al començament del s XIX i, més tard, a Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i en alguns estats sorgits d’antigues colònies
caracul
Ramaderia
Raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan.
Al començament del s XX fou introduïda a Europa Alemanya, França, Amèrica EUA, Argentina i Àfrica La pell, generalment de color negre intens, bé que pot haver-hi variants de tons gris shiram , marró kambar i blanc, és molt apreciada, especialment la dels xais nats morts o nounats, anomenada astracan
Liber Pontificalis
Compilació anònima de biografies de papes, des de sant Pere fins a Martí V (1431), redactada en etapes successives.
La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen
ababda
Etnologia
Individu del grup beja, actualment establert al SE d’Egipte (22 000 persones el 1959).
Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina