Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
ull de bou

Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
paquet
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’un cert nombre de ratlles compostes en tipografia, generalment les que constitueixen una pàgina, lligades juntes amb un cordill, que el caixista lliura al compaginador.
estèvia
Alimentació
Botànica
Planta originària de l’Amèrica del Sud, reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al de la sacarosa, de la família de les compostes.
És autoritzada per la Comissió Europea per a la seva comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària avalués favorablement la seva seguretat Malgrat que se li atribueixen moltes altres propietats beneficioses per a la salut, aquestes encara no han estat estudiades amb prou profunditat
aloc
Botànica
Arbret caducifoli, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, compostes de cinc o set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits.
Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
espòndies
Botànica
Gènere d’arbres tropicals de la família de les anatcardiàcies, de fulles compostes imparipinnades, alternes, de flors petites en raïms o panícules i de fruits drupacis carnosos.
Són conreats pels fruits, que hom es menja crus, guisats o en forma de melmelades i gelees Les espècies més importants són Sdulcis i Spurpurea
Charles Villiers Stanford
Música
Compositor irlandès.
Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…
,
bob

El bob consisteix a lliscar amb un bob (trineu articulat) sobre una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada
Corel-William P. Mcelligot, Ottawa, Canadà
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a tripular un bob (trineu articulat) que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves, compostes de…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina