Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del…

La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a lluitar…

Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània

El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de Sant Corneli…

El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…

Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre'n les sotsvegueries de Moià i d’Igualada El 1716 la vegueria de…

Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment…

Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda,…

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu o de Santa Maria , romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la Vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirc , on per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria de Durro Fou…

Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i Kuš La…