Resultats de la cerca

Centre agrícola blat, a l’est de la Val di Chiana A partir del s VIII aC fou un dels centres etruscs més importants d’aquella època es conserven les muralles, nombroses ruïnes i tombes Unes altres construccions notables d’èpoques posteriors són el Palazzo Casali, seu del museu de l’Accademia Etrusca, la pinacoteca, la catedral, romànica, reconstruïda als s XV-XVI, les esglésies de San Domenico s XIV i de San Francesco s XIII i el santuari gòtic de Santa Margherita, fora vila, amb la tomba de la santa

L’aglomeració comprèn també els nuclis de Bhaktapur i Lalitpur És el centre administratiu i comercial del país, bé que molts dels seus habitants viuen encara de l’agricultura Contrasten en el panorama urbà els moderns edificis de les dues vies principals amb el sector immediat més antic, de carrers estrets i tortuosos La seva àrea concentra la major part de les modestes installacions industrials nepaleses indústria sucrera, tèxtil, del tabac i ceràmica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Tibhuvan University, fundada el 1959 Centre religiós budista, s’hi conserven…

Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada

Accessible pel camí del mas de Vila-seca, és el mateix edifici romànic consagrat el 1105, amb modificacions substancials dels segles XVII i XVIII, època en què s’hi obriren capelles laterals, es féu una nova porta i s’aixecà el campanar de torre a l’angle SW De l’època romànica es conserven la nau amb un absis i l’antiga porta tapiada L'any 2005 es dugué a terme la restauració de l'edici Resta sense culte des de l'any 1930, que fou traslladat a la nova parròquia 

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Des del 1971 resideix a Barcelona En els seus inicis s’integrà en el grup relacionat amb la revista El Rrollo Enmascarado , i més endavant la seva obra aparegué a El Víbora i Makoki Entre els diversos àlbums publicats destaquen les sèries d’ Anarcoma 1984 i 1987, editades també a França, Alemanya i els EUA, i Mujeres raras 1988 Els seus dibuixos i les seves històries conserven el regust underground , pels temes lligats a l’homosexualitat i als sectors marginals urbans, amb què se singularitzà durant la dècada dels anys setanta

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura