Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
Pere Robert Font
Waterpolo
Jugador i dirigent de waterpolo.
Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-…
Emili Moragas Ramírez
Futbol
Metge i dirigent esportiu vinculat al futbol.
Està considerat com el pioner de la medicina esportiva a l’Estat espanyol Fou el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona, als anys vint formà part de la directiva blaugrana, com a vocal 1928-30, i, el 1929, fou elegit delegat de futbol del club Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1923-29 El 1930 fundà la Mutual Esportiva de Catalunya Juntament amb metges i pedagogs com Joan Soler Damians i Josep A Trabal, creà un Projecte d’Educació Física destinat a formar part del pla general de sanitat i beneficència de la Generalitat republicana Publicà, juntament amb Josep Suriol,…
David Cuyàs Pujol
Rugbi
Àrbitre de rugbi i dirigent esportiu.
S’inicià en la pràctica del rugbi a França on, al final de la dècada de 1910, exercí d’àrbitre de primera divisió Durant aquells anys també dirigí partits internacionals a França i a la Gran Bretanya Tornà a Catalunya el 1919 i fou un dels introductors del rugbi a Espanya Promogué la creació de l’equip de rugbi del Club Natació Barcelona i fou el delegat del club per al rugbi Participà, l’any 1922, en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol Rugbi, que presidí en dues etapes 1923-24, 1932-33, i de la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual fou membre de la comissió…
Josep Maria Alberich Llaveria
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
Delegat del primer equip del CE Laietà, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol el 1969 com a vocal Entre el 1979 i el 1983 fou vicepresident de la federació i des del 1984 n’és el gerent Per altra banda, entre el 1973 i el 1975 fou membre de la Federació Espanyola de Basquetbol, i del 1984 al 2010 ha estat vocal de la Junta Directiva i membre de la Comissió Delegada de la FEB Fou també director de la seu de Barcelona del Campionat del Món del 1986, director de basquetbol del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i…
Joan Carles Castañé Martínez

Joan Carles Castañé Martínez
Arxiu J. C. Castañé
Natació
Nedador amb discapacitat física.
Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984…
Joan Camps Reig
Futbol sala
Dirigent de futbol sala.
Representant espanyol a la FIFA, formà part de la Comissió de FUTSAL d’aquest estament i de la comissió de regles del joc per unificar el futbol sala en l’àmbit internacional Directiu del Comitè de futbol sala de la RFEF Com a vicepresident de l’Associació de Clubs Espanyols de Futbol Sala, unificà les associacions de clubs de la federació de futbol i de futbol sala l’any 1989 fou un dels responsables de la professionalització d’aquest esport a Espanya creant la Lliga espanyola de futbol sala Adaptà la normativa juntament amb José Manuel Gozalo i Antonio Res i promogué la retransmissió…
Fracàs en el primer dia de les negociacions de pau a Síria
En el primer dia de la ronda de converses de pau a Síria celebrada a Ginebra, el delegat especial de l’ONU, Staffan de Mistura, es reuneix amb les dues parts, les quals després refusen entrar en negociacions directes L’agenda de les negociacions es basa en la resolució del Consell de Seguretat del 2015, la qual estableix la creació d’un govern provisional no sectari, la redacció d’una nova constitució i la celebració d’unes eleccions que han de donar pas a l’entrada en vigor de la Constitució administrada sota supervisió de l’ONU El principal obstacle en les negociacions és la…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…
Joan Mirabet i Bofarull
Política
Polític i publicista.
S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina