Resultats de la cerca

Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914

Jugà amb el Club Deportiu Terrassa Hockey entre el 1922 i el 1955, excepte la temporada 1935-36, que ho feu amb l’Egara, club del qual havia estat un dels fundadors També exercí d’àrbitre i fou directiu del CD Terrassa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Soci del Club Tennis Lleida des de la dècada de 1960, formà part de la junta directiva 1980-96 i presidí l’entitat 2000-10 Ha estat membre del Senat del Tennis Català i de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé el premi al millor directiu d’entitats esportives 2009

Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto Publicà el butlletí Timó Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39

El 1922 guanyà la carrera de la Unió Ciclista Bordeta a les files de l’equip Ciclo Bianchi Un any després, debutà a la Volta a Catalunya i el 1924 al Campionat d’Espanya Guanyà la cursa d’una hora de Sabadell 1924 A mitjan anys trenta fou directiu de la Unió Ciclista Sants

Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931

En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1500 m el 1918 Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits 1917-20 i també en fou directiu 1919-21

Jugà al CB Valls des de la seva creació l’any 1952 com a UD Aguilas Arribà al primer equip el 1953 i hi jugà fins el 1969, aquest any com a jugador entrenador Continuà al club com a entrenador fins el 1980 i, des del 1983, com a directiu L’any 2006 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Membre del Club Natació Badalona, del qual també fou directiu Es proclamà campió d’Espanya de patí de vela en quatre ocasions 1953, 1955, 1959, 1960 L’any 1956 s’imposà en una regata competint amb el seu patí contra un FD, un 505 i un catamarà, amb la qual cosa contribuí a la difusió d’aquesta embarcació