Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
hexametilentetramina
Química
Compost de reacció bàsica que se sublima a 263°C.
Hom l’obté per condensació de l’amoníac amb el formaldehid És emprada com a desinfectant, com a antisèptic urinari i com a accelerador en la vulcanització del cautxú
hemateïna
Química
Colorant obtingut del campetx per extracció amb NH3 i ulterior tractament amb aire.
Es presenta en forma de cristalls d’un color tirant a marró que es fonen a 200°C És emprada per a tenyir els teixits animals i els corpuscles nuclears
cedrela
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les meliàcies, d’uns 30 m d’alçada, de fulles pinnaticompostes i flors grogoses.
Estès per tota l’Amèrica intertropical Dóna una fusta vermellosa, porosa, aromàtica i de gra molt fi, emprada per a la fabricació de mobles i de capses d’havans
dulcamarina
Química
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara).
És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids la soladulcamarina, i la α, β, γ soladulcina, els quals es descomponen en llurs aglucones i sucres
dactilologia
Sistema de signes lingüístics convencionals fets amb els dits, emprat pels sordmuts.
Cadascun dels conjunts de signes coherent format a partir d’aquest sistema constitueix una llengua de signes , emprada pels membres d’una comunitat de sormuts per a comunicar-se
glucina
Química
Sal sòdica de l’àcid aminotriazinsulfònic.
És un sòlid de color bru, soluble en aigua calenta i en alcohol És emprada com a edulcorant artificial, ja que és 100 vegades més dolça que la sacarosa
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
trufa
Pastisseria
Mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals que hom empra en pastisseria per a farcir pastissos.
Eventualment pot contenir també algun licor, pólvores de pell de taronja, etc Aquesta trufa és anomenada també trufa crua , per a diferenciar-la de la trufa cuita, emprada en bomboneria
aranyó
Botànica
Fruit de l’aranyoner.
Petita drupa d’un blau fosc, pruïnosa, de gust esmussant a causa del seu contingut en matèries tànniques, emprada en la confecció de xarops astringents Madura a final d’estiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina