Resultats de la cerca

Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya i fomentar la…

Tots els partits menys el Partido Popular aproven la moció presentada pel Partit Demòcrata Europeu de Catalunya PDECat de condemna del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz, pel cas de les filtracions que mostraven com el 2014 planificava, junt amb l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, acusacions sense fonament o directament falses contra polítics independentistes La moció s’aprova l’endemà que la Fiscalia del Tribunal Suprem rebutgi investigar el contingut de les filtracions

Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda

Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat reconegut i…

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

Vinculat a l’Agrupació Atlètica Catalunya, s’entrena a les ordres de Lázaro Torrente Fou campió estatal en totes les categories d’edat i disputà el Mundial juvenil 2005 i l’europeu júnior 2007 En categoria absoluta, ha estat quatre vegades campió de Catalunya 2008, 2009, 2010, 2012

S’inicià el 1960 al Club Columbòfil Missatgera Barcelona, que presideix des del 1996 Treballà al colomar patern 1960-1972 i al colomar de Santi Rabassa 1973-1979, i el 1980 creà el seu propi colomar Des del 1985, els seus coloms han obtingut els premis Zamora 1985, Beja 1988, Almodóvar 1992, Zafra 1995, 2011, Villanueva de la Serena 2002, 2003 i Tomelloso 2004, 2005 Presidí la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers 1982-94 Sota la seva presidència aconseguí l’adquisició de la seu del carrer de la Torre Vélez de Barcelona, la fundació de la revista Coloms Missatgers i la…

Pioner d’aquest esport, començà a jugar a les escoles franceses i disputà el Campionat de Catalunya amb la Société Patrie Fou campió de Catalunya en tres ocasions 1930, 1935, 1936 i una vegada d’Espanya 1935 Internacional amb la selecció espanyola, aconseguí el subcampionat d’Europa 1935 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i Mèxic

Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president