Resultats de la cerca
Es mostren 5748 resultats
Enric Freixa i Pedrals
Enginyer industrial.
Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria
Josep Domènech i Taberner
Disseny i arts gràfiques
Edició
Industrial impressor.
Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família
Edward Vickers
Industrial anglès.
Fundà a Sheffield una fàbrica d’acer 1828, juntament amb GNaylor, i es dedicà a la fabricació d’utensilis diversos Ideà un sistema de prova de duresa dels acers assaig de Vickers Posteriorment 1867 transformà la fàbrica inicial en la Vicker's Sons and Co, i més tard 1888 en una gran empresa, anomenada Vickers Ltd, dedicada a la construcció d’armes, avions, vaixells i material ferroviari
André Michelin
Industrial francès.
Juntament amb el seu germà Édouard, inventà i construí els primers pneumàtics desmuntables per a bicicletes i automòbils Patrocinà la publicació de guies turístiques i mapes de carreteres, que porten el seu nom
François Rivière Bonneton
Industrial francès.
De jove fou aprenent a París i dibuixant de la companyia del ferrocarril d’Estrasburg Passà a Madrid 1854 com a dibuixant del ferrocarril de Madrid a El Escorial El 1860 fundà una fàbrica de teixits metàllics a Madrid i l’estengué a Bilbao sense èxit i a Barcelona, que aviat esdevingué el centre de l’empresa S'hi establí i, vinculat al proteccionisme, fou membre del Foment del Treball Nacional, del qual fou vicepresident 1891-93 Associà els seus fills a la fàbrica Rivière i es retirà
Eduard Rifà i Anglada

Eduard Rifà i Anglada
© Fototeca.cat
Economia
Empresari industrial.
Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió 1924, intervingué directament en la fundació de Ràdio Barcelona EAJ-1 1924 Amb motiu de la confiscació d’aquesta emissora per Unión Radio de Madrid, fou un dels creadors de Ràdio Associació de Catalunya 1929 L’any 1925 fundà i dirigí la revista Ràdio Lot de Barcelona 1925-29, primera revista catalana dedicada a la radiodifusió i portaveu de la seva mateixa empresa, Ràdio-Lot, que fabricava les populars llanternes “Lot” Fou director coordinador de la secció radiofònica del diari L’Instant 1935-36
Louis Renault
Industrial francès.
El 1898 construí el primer automòbil, al qual adaptà el motor d’un tricicle, en un petit taller de Billancourt, al departament del Sena, i n'inicià la fabricació de petites sèries El 1899 patentà un canvi de velocitats d’engranatges desplaçables i la caixa corresponent Fundà amb els seus germans Fernand 1865-1909 i Marcel 1882-1903 una modesta fàbrica amb el nom de Renault-Frères El 1902 el seu germà Marcel guanyà amb un dels seus automòbils la cursa més important de l’any, la París-Viena, cosa que els proporcionà un gran prestigi Després de la mort per accident de Marcel, en la cursa París-…
Narcís Xifra i Masmitjà
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de…
Joaquim Manuel Fos
Indústria tèxtil
Industrial seder.
Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés
Bernat Lassaleta i Perrin
Enginyer industrial.
Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina