Resultats de la cerca

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei Foren famosos el Sonnet d’Uranie 1650 i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi

Figura cabdal de les lletres eslovenes al s XIX, la seva obra més coneguda és la novella Martin Krpan 1858, primer model de la prosa literària eslovena Excellí també com a poeta i crític literari, i tingué un paper decisiu en la fixació de l’eslovè literari

A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris

Llicenciat en filosofia i lletres Publicà els llibres El poeta y su musa 1934, Necesidad de la cultura 1948, Presencia y misión del arte 1949, Prosas de ayer 1951, Determinantes históricas de la generación del 98 1953 i Teoría de la Huerta y otros ensayos 1956

Germà de Francesc Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia 1900, Las casas de los Estudios en Valencia 1902, La puerta de Serranos 1915 i altres monografies

Llicenciat en lletres a la Universitat de Montpeller, on exercí de professor Present en nombroses iniciatives de signe catalanista a la Catalunya del Nord, collaborà a Sant Joan i Barres , Serra d’Or , La Falç  i L’Indépendant El 1974 publicà un Diccionari bàsic francès-català

Estudià filosofia i lletres El 1956 rebé el premi Santiago Rusiñol per Pst Sintetitzem 1957, una novella humorística d’ambientació barcelonina i estructurada amb recursos propis del gènere de ciència-ficció, en la qual fa una crítica de les formes de vida de la societat actual

En són conegudes dues lletres 463-464 adreçades al papa Hilari la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Ègara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461