Resultats de la cerca

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…

El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers El 1156, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell i Arnau de Sarrià, entre d’altres, van donar al monestir de Poblet l’hort de Bas amb la seva font situat al terme de Carcheia El castell s’esmenta per primera vegada el 1174, quan Alfons el Castva concedir a Guillem de Castellvell, com a gratitud per la seva ajuda en la conquesta i repoblació, els antics castells sarraïns de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà Això fou l’origen de la baronia d’…

Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900 El 1906 fou beatificat la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Lateral dret, es formà als equips inferiors de l’Olímpic Móra d’Ebre, la Unió Esportiva Lleida i el Reial Club Deportiu Espanyol Jugà amb l’Espanyol B 2000-03, amb una cessió al Gimnàstic de Tarragona entremig 2001-02 Aquesta temporada també disputà un partit de Lliga amb el primer equip espanyolista Posteriorment passà al Lleida 2003-06, l’Almeria 2006-09 i el València 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Brighton & Hove Albion, d’Anglaterra Ha jugat dues vegades amb la selecció catalana

És el primer estadi del desenvolupament embrionari

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez

Separa els termes del Pinell de Brai Terra Alta dels de Gandesa Terra Alta i Benissanet Ribera d’Ebre Correspon als relleus septentrionals dels ports de Beseit, entre el pla enfonsat de la cubeta de Móra i el paisatge barrancós de planells oligocènics que inicien la depressió de l’Ebre Fou escenari de violents combats durant l’ofensiva de l’Ebre en la guerra civil de 1936-39 Ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces del general Franco el 30 d’octubre

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria catalana del s XV