Resultats de la cerca

Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i…

És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera

És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m

És subdividit en diverses bandes ultraviolat extrem 10 - 9 - 5 × 10 - 8 m, ultraviolat de Lyman 5 × 10 - 8 - 10 - 7 m i ultraviolat de Schuman 1,2 × 10 - 7 - 4 × 10 - 7 m

Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa

Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt

Es destaca damunt els pics d’Eina oest i de Noucreus est, del qual és separat pel coll de Noufonts 2 660 m alt En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts , la capçalera de la qual coma Fonda és dominada pel pic Reconca de Noufonts 2 529 m alt Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta

Estació d’esports d’hivern a 1 900 m

Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França