Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
principat de Butera
Història
Títol concedit el 1563 a Ambrosi de Santa Pau i Branciforte, tercer marquès de Licòdia i cinquè baró de Butera (Sicília), president i capità general de Sicília.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1603 a Fabrizio Branciforte de Santa Pau i Barrese, quan el seu fill Francesco contragué matrimoni amb Joana d’Àustria, filla illegítima de Joan d’Àustria Dels Santa Pau, el títol passà als Barrese, prínceps de Pietraperzia, als Branciforte, ducs de Branciforte, i posteriorment 1807 als Lanza, prínceps de Trabia La baronia havia estat concedida el 1392 a Hug-Ademar de Santa Pau, baró de Santa Pau i de Licòdia
ducat de Bivona
Història
Títol concedit el 1554 a Pedro de Luna-Peralta y Salviati, comte de Caltabellotta, vicari general de Sicília, senyor de Bivona (Sicília).
El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya
Ārya Samāj
Secta hindú teista, fundada a Bombai el 1875 per Dayānanda.
Vol ésser una purificació i una renovació de l’hinduisme per mitjà d’un retorn a la doctrina dels Vedes Combat el politeisme i la mitologia hinduista, el culte de les imatges, els sacrificis, el sistema de castes i el matrimoni dels infants Els principis rectors del moviment es troben en el llibre de Dayānanda Sātyārtha Prakāsá ‘Manifest de la veritat’ Lahore i Ajmer són els centres més importants de la secta, la qual és molt estesa al Panjāb
Sança d’Aragó
Història
Infanta.
Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges
Teresa de Portugal
Història
Reina de Lleó.
Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III
Anna I de Bretanya

Lluís XII de França i Anna de Bretanya en una miniatura de Remedes de L'Une et L'Autre Fortune (1503)
Història
Duquessa sobirana de Bretanya (1488) i dues vegades reina de França, filla i hereva de Francesc II, darrer duc de Bretanya.
Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França
Andregot I d’Aragó
Història
Comtessa d’Aragó (922-925) i reina de Pamplona.
Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir
Xenofont d’Efes
Literatura
Novel·lista grec.
Pertany a la segona sofística La seva obra, Efesíaques , narra les tribulacions d’un matrimoni jove separació, naufragis, ambients de lladres, esclavatge, etc Àntia i la seva muller Habrocoma es mantenen fidels a la seva promesa fins que es retroben i poden tornar a Efes La caracterització dels personatges és pobra Conté testimoniatges importants sobre la vida religiosa d’Efes L’obra fou traduïda al català per Carles Miralles per a la Fundació Bernat Metge 1967
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina