Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
César Miguel de los Reyes
Esgrima
Mestre d’armes d’origen filipí.
Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou…
Lluís Lavilla Beguer
Natació
Nedador i àrbitre.
Competí pel Club Natació Barcelona i fou subcampió d’Espanya dels 200 m braça 1924 Aquest mateix any esdevingué àrbitre de natació del collegi català, que també presidí 1952-53 En aquest estament i en el de la Creu Roja, collaborà en labors de socorrisme amb els organitzadors de la Travessia del Port de Barcelona Fou vocal de la Federació Catalana de Natació 1952-53, 1957-62, que li concedí la medalla al mèrit esportiu 1943 També rebé la medalla d’or de serveis distingits 1966 de la federació espanyola, i el Collegi Català d’Àrbitres el nomenà membre d’honor 1974 El Club Natació…
Ramon Gamisans Furnells
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació, salts i waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona, l’any 1949 ingressà al Collegi Català i el 1952 al Comitè estatal i s’especialitzà en jutge de sortides de natació i en waterpolo El 1961 fou reconegut pels estaments internacionals Dirigí partits de waterpolo en un Campionat del Món 1973, quatre Campionats d’Europa 1962, 1966, 1970, 1974 i dos Jocs Mediterranis 1967, 1971 El 1970 fou elegit president del Collegi Català, que el 1987 el nomenà Membre d’Honor La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1966, argent 1972 i or 1980, i la Federació Catalana…
Nomenat el nou director de Televisió de Catalunya
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomena el periodista Vicent Sanchis nou director de Televisió de Catalunya en substitució de Jaume Peral, que deixa el càrrec després de poc més d’un any El dia 6 d’abril tots els grups del Parlament de Catalunya llevat de JxSí reproven l’elecció de Sanchis Entre els motius adduïts hi ha el biaix ideològic de Sanchis i la falta de consens en la seva elecció També demanen la dimissió de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach Sanchis posa el càrrec a disposició de l’ens, però el dia 11 d’abril el consell de govern de l’ens el ratifica com a nou…
procurador general

©
Història
Representant del monarca en tots els seus negocis.
Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i…
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…
José Mamerto Gómez Hermosilla
Gramàtica
Gramàtic castellà.
La seva condició d’afrancesat l’obligà a emigrar a París durant la guerra contra Napoleó fins el 1820 Els seus llibres El jacobinismo y los jacobinos 1823 i la Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823 li valgueren la confiança de Ferran VII, que el nomenà secretari d’instrucció pública 1825-35 i secretari reial 1826 La seva obra més característica és l' Arte de hablar en prosa y en verso 1826, on assimila idees lingüístiques de Condillac i de Destut de Tracy També és autor d’un Ensayo histórico sobre el origen y progreso de las lenguas 1805, d’uns Principios de…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina