Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Antoni Blanch Marcian
Futbol
Porter de futbol.
A dinou anys fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que primer el cedí al Vilafranca i posteriorment al Sant Andreu 1973-74 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol al febrer del 1974 Jugà 9 partits a primera abans de tornar al Sant Andreu 1975-76 Posteriorment jugà al Deportivo Alavés 1976-77, novament a l’Espanyol 1977-78, al Real Murcia 1978-80 i al Badalona 1980-81 Formà part de la selecció espanyola en dos partits de la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Mont-real Posteriorment fou membre de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol
Agustí Brugués Puig

Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985
Agrupació d’Independents Progressistes i Nacionalistes
Partit polític
Agrupació de candidatures locals independents constituïda a Lleida el 1987, per tal de desenvolupar les comarques lleidatanes i potenciar l’administració municipal.
El promotor és Josep M Barrios Casals En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Segarra En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5341 vots 2,7% i 49 regidors i 4 consellers comarcals 1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra
primera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 264-241 aC.
Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago…
guerra Polonesosoviètica
Història
Conflicte armat entre Polònia i l’URSS suscitat per una qüestió de fronteres entre ambdós països, les quals no havien restat fixades en el tractat de Versalles (1919).
Polònia, desitjosa d’establir-les més a l’est de la línia proposada per lord Curzon, envaí Ucraïna abril-maig del 1920, amb l’anuència dels antibolxevics ucraïnesos de SPetljura El contraatac de les forces soviètiques, comandades per Kamenev, Tukhačevskij i Jegorov, féu recular les tropes poloneses de Piłsudski fins a les proximitats de Varsòvia juny-juliol Els polonesos, ara amb l’ajut de l’estat major francès, passaren novament a l’ofensiva a mitjan agost i feren retrocedir els soviètics més enllà del Bug i del Niemen el 12 d’octubre fou signat l’armistici i el 18 de març de…
Théodore Rousseau
Pintura
Pintor francès.
Paisatgista, cap de fila de l’escola de Barbizon, fortament influït pels paisatgistes holandesos del s XVII, fou refusat al Salon diferents vegades pel seu realisme Anà a Normandia 1832 Les costes de Granville , i a La Vendée 1834 L’avinguda dels castanyers Musée du Louvre El 1836 s’installà definitivament a Barbizon, on treballà exclusivament en l’estudi del paisatge Després de la Revolució del 1848 rebé honors oficials i li fou encarregada una pintura pel govern Sortida del bosc de Fontainebleau al capvespre 1848-50, Musée du Louvre Un canvi en el seu estil 1860 féu que,…
Pau del Rosso
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El 1653 fou…
Roberto Rossellini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Principal inspirador del moviment neorealista Autor de Roma città aperta 1945, Paisà 1947 i Germania anno zero 1948 Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació Stromboli, terra di Dio 1950, Europa 51 1951 i Viaggio in Italia 1953 en són representants Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista Il generale Della Rovere 1959, Era notte a Roma 1960 i Vanina Vanini 1961 Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres importants Atti…
Urbà II
Cristianisme
Nom que adoptà Odon en ésser elegit papa (1088-99).
Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa…
Enrique Tierno Galván
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad 1964,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina