Resultats de la cerca

Competí pel Centre Natació Mataró 1999-2009 i el Club VO2 2010-13, del qual fou fundador Guanyà dues vegades el Triatló Olímpic Ciutat de Barcelona 2006, 2007, fou subcampió d’Espanya d’aquatló 2006 i campió d’Europa de triatló cross 2006 en la categoria 30-34 anys És llicenciat en Educació Física i entrenador superior de natació Com a entrenador de triatló, treballa al VO2 i, entre d’altres, ha dirigit al triatleta professional Victor del Corral i al Team Calella Triathlon

El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 2006, 2011, una Copa del Rei 2006 i sis Lligues 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2017 Les temporades 2009-11 jugà a l’Oranje Zwart holandès i la temporada 2011-12 retornà al Atlètic Terrassa Hockey Club Amb la selecció espanyola, obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata al Campionat d’Europa del 2019

Lateral dret, es formà als equips inferiors de l’Olímpic Móra d’Ebre, la Unió Esportiva Lleida i el Reial Club Deportiu Espanyol Jugà amb l’Espanyol B 2000-03, amb una cessió al Gimnàstic de Tarragona entremig 2001-02 Aquesta temporada també disputà un partit de Lliga amb el primer equip espanyolista Posteriorment passà al Lleida 2003-06, l’Almeria 2006-09 i el València 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Brighton & Hove Albion, d’Anglaterra Ha jugat dues vegades amb la selecció catalana

La primera edició es disputà al febrer del 1965, amb sortida a la zona esportiva de Terrassa i final a l’alt de la Mata, amb 15 km de recorregut i desnivells en algunes zones del 7% El primer vencedor fou Pascual Aparici El 1966 la prova obtingué categoria internacional i, entre el 1966 i el 1969, el vencedor fou el campió olímpic italià Abdon Pamich Les primeres edicions foren organitzades per l’Atlètic Terrassa i posteriorment per la Unió Atlètica Terrassa i el CA Terrassa

Fou pioner del waterpolo català i estatal Membre del Club Natació Barcelona, fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria 1926, 1931 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1927 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 El 1926 entrà a la junta directiva del CN Barcelona El 1932 fou elegit membre suplent del Comitè Olímpic Espanyol Després del 1939, fou vicepresident i conseller del president del CN Barcelona, en diferents etapes També presidí la Federació Catalana de Natació 1940-43

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i…

Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…