Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Diari de Sabadell
Periodisme
Diari fundat el 1977.
Té l’origen en Sabadell , publicació sorgida arran del butlletí creat el 1942 per la Falange L’any 1977 passà a Vallesana de Publicacions i es reformà d’acord amb el nou règim democràtic Dirigit ininterrompudament des d’aquest any pel seu fundador Ramon Rodríguez Zorrilla, inclou articles en català i en castellà Fins el gener del 2013 es publicava diàriament, menys els diumenges i els dilluns, i a partir d’aquesta data passà a fer-ho només tres dies dimarts, dijous i dissabte Després d’una dècada de pèrdues acumulades, el març del 2018 la propietat de la capçalera passà a Novapress Edicions,…
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Irtyš
Riu
Riu d’Àsia (4.331 km de longitud i 1.592.000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Altai, i, després de travessar el Kazakhstan, passa per Semipalatinsk i Pavlodar Entra a Sibèria, on passa per Omsk i Tobol’sk Aigües avall de Khanty-Mansijsk conflueix amb l’Ob’ Els afluents principals són l’Išim i el Tobal, per l’esquerra Al seu curs pel Kazakhstan hi ha grans centrals hidroelèctriques
Pere Morràs
Història
Militar
Militar.
El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo
Pedro Gómez Labrador
Història
Diplomàtic extremeny, comte de Labrador.
Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme
Užhorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a la riba del riu Už, afluent del Tisza, hi ha indústries de la fusta, lleugeres i alimentàries Centre d’ensenyament superior, té teatre, museu i pinacoteca en un castell del s XV, restaurat Fundada als s VIII-IX, passà posteriorment a Hongria El 1919 passà a Txecoslovàquia i del 1945 al 1991, a l’URSS, juntament amb la Rutènia Carpàtica
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan segle IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als segles IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
Clara Jiménez Fernández
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
La temporada 1979-80 s’incorporà a les categories inferiors del CP Sant Josep de Badalona El 1982 passà al CB CIBES, després al Betània-Patmos, i el 1984 arribà al CB Hospitalet i debutà a la primera divisió femenina Amb la desaparició d’aquest equip passà al Masnou Basquetbol 1986-89 Fou internacional juvenil i absoluta amb la selecció espanyola
ducat de Parma

Casa ducal de Parma (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina