Resultats de la cerca
Es mostren 1940 resultats
Manel Onieva Carnicer
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins conegut com Manoli Onieva.
S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió
Josep Maria Pont Costa
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa format a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1963-64 Jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1971-75, amb el qual fou subcampió de Copa 1973, el Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga 1976 i de la Copa d’Europa 1977, i acabà la seva carrera al Club Esportiu Noia Amb la selecció espanyola debutà el 1971 i conquerí la Copa de les Nacions de Montreux, i es proclamà campió del món 1972 i subcampió d’Europa 1971, 1973
Alba Planas Illas
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Començà al gimnàs Sylan de Mataró, passà al Centre de Tecnificació de la Foixarda i, el 1999, s’incorporà a la Residència Blume de Madrid Fou campiona d’Espanya infantil 1998 i júnior 1999, 2000 El 2001 formà part de la selecció espanyola absoluta que disputà el Campionat del Món i guanyà els Jocs Mediterranis L’abril del 2002 patí una forta caiguda quan s’entrenava per anar al Campionat d’Europa i el mes de maig tornà a Catalunya i passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Al febrer del 2003 es retirà, en no recuperar-se de les lesions
Frederic Olivella Lleida
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal
Òscar Molins Ruiz

Òscar Molins Ruiz
ARXIU Ò. MOLINS
Patinatge
Patinador artístic sobre rodes.
Alumne de Rosa Maria Romero i company artístic d’Ayelen Morales, pujà al podi del Campionat d’Espanya en diverses ocasions Fou doble campió estatal en especialitat de parelles de dansa 2007, 2008, en representació de la federació andalusa També aconseguí una medalla de bronze en l’especialitat lliure individual 2008, en representació del Reus Deportiu Formà part de la selecció espanyola fins el 2009, i guanyà una medalla de plata als World Games 2009 i una de bronze als Campionats d’Europa 2008, en l’especialitat parelles de dansa Posteriorment, es vinculà al Club Patí Parets com…
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Kerkuan
Ciutat antiga
Ciutat púnica prop d’El Haouaria (Tunísia).
Situada al cap Bon, al costat mateix de la mar, és una de les ciutats púniques més ben conegudes i extensament excavades Ocupada almenys des del s VI aC, fou abandonada al s III aC, possiblement en ocasió de la campanya del cònsul Marcus Atilius Regulus en el territori de Cartago l’any 256 aC Cobria unes 7 ha, protegides per una potent muralla, i disposava d’un traçat viari força regular S'hi han excavat un dels santuaris púnics més grans i diverses cases amb pati central que han proporcionat valuosa informació sobre l’arquitectura domèstica púnica
Sèmola Teatre
Teatre
Companyia teatral de Vic.
Els seus membres treballen des del 1978 en circ i teatre El 1988, amb In concert , assolí prestigi en l’àmbit internacional Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni 1991, Híbrid 1992, Esperanto 1996, premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos , estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc 2004 El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials Malgrat tot, el suport dels collectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del…
Miquel Ferrà i Font
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona
Marc Safont
Marc Safont Façana de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya (1432-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina