Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956

Destacà en categoria juvenil en guanyar tres cops la Lliga de Comunitats Autònomes 2004, 2005, 2006 amb la selecció catalana Fou campió de Catalunya i d’Espanya de Tir Individual 2005, de Catalunya de Clubs per tripletes 2006, amb el CP Valldaura, i subcampió del món 2005 i d’Europa 2006 per equips amb la selecció espanyola A partir del 2007 competí com a sènior en les files del club Penya Esplanada Fou subcampió d’Europa sub-23 en dues ocasions 2008, 2009

Fou campió d’Espanya de sidecars Acabà quart en el II Gran Premi d’Espanya-VIII Internacional de Barcelona, puntuable per al Mundial, pilotant una Norton 500 cc 1951 Participà en el Campionat del Món 1951 Guanyà les 24 Hores de Montjuïc en categoria 250 cc 1955 i la Cursa de Velomotors de la Penya Motorista Barcelona en les categories de 50 cc a 75 cc 1956 Fou segon en el Gran Premi de Sitges al Circuit de Terramar en 175 cc 1955

Fou creat el 1972 com a escissió d’una part de la Penya Ciclista Colomina El primer president fou Àngel León, i a l’inici basà la seva activitat en el ciclisme de base amb més de 300 curses organitzades entre circuit i velòdrom La seva principal organització fou la Volta Veterans de les Terres de Lleida amb presència de ciclistes internacionals Disposa d’un equip d’elit i un sub-23, i organitza proves de la Copa Catalana de ciclocròs

Competí com a professional amb la Penya Ciclista Nicky’s 1954-55 i el Mobylette 1956-61 Guanyà el Trofeu Jaumandreu 1954 i la Volta a Catalunya 1956, prova que finalitzà en tercera posició 1958, les curses de Bellpuig i Terrassa 1957 i dues etapes de la Volta a Andalusia 1959, 1961 Fou tercer en el Campionat d’Espanya d’escalada 1957 i debutà a la Vuelta a Espanya 1958 Disputà el Tour de França 1959 amb l’equip espanyol

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31