Resultats de la cerca
Es mostren 2382 resultats
Joan Pujal
Música
Violoncel·lista.
Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent
Antoni Vilà Bisa
Periodisme
Esport general
Periodista conegut amb el pseudònim Critias.
S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo
Roman Opałka
Pintura
Pintor polonès establert a França.
Fill d’emigrants polonesos a França, l’any 1935 retornà a Polònia, d’on fou deportat amb la seva família a Alemanya l’any 1940 Novament a França després de l’alliberament, el 1946 retornà a Polònia De la segona meitat dels anys quaranta fins a mitjan anys cinquanta aprengué la tècnica de la litografia i estudià art i disseny a Łódź i belles arts a Varsòvia L’any 1957 viatjà a París, i entre el 1959 i el 1963 féu una sèrie de pintures monocromes en blanc El 1965 començà OPAŁKA 1965/1-∞, l’obra a la qual es dedicà pocs anys més tard exclusivament, consistent en una…
Richard Charles Albert Holbrooke
Política
Diplomàtic i financer nord-americà.
Membre del Partit Demòcrata , poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam , i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter 1977-81, hi fou assistent per…
Ramon de Llupià-Bages
Història
Cavaller, senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir).
Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília Caigué presoner el 1394, però fou alliberat…
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
Andreu Ivars i Cardona
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista “Archivo Ibero-Americano”, en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930 i “Francesc Ferrer, poeta valencià del segle XV” 1930
Joan Felip Mei i Galès
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Era impressor d’ofici S’establí a Tarragona, on treballà per a l’arquebisbe Antoni Agustí Després de la mort d’aquest, retornà a València, on reprengué el seu ofici i exercí com a catedràtic de prosòdia llatina i de grec a la Universitat Traduí Ovidi al castellà, en vers, i compongué poesies castellanes i llatines, aparegudes en un recull intitulat Rimas Tarragona 1586 i dins el cançoner Flor de varios y nuevos romances València 1593, i d’altres per a diverses commemoracions religioses Publicà també un tractat de prosòdia en llatí i una ortografia llatina i castellana
Josep Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català.
La seva carrera musical anà parallela a la del seu germà Joan El 1751, tots dos reberen l’aplaudiment del públic de París, i dos anys després anaren a Londres El 1754 se separà del seu germà i sembla que retornà a Espanya Compongué un Stabat Mater per al comte de Peñaflorida el 1756, i el 1758 tocà com a suplent, juntament amb el seu germà Manuel, a la capella reial de Madrid L’any següent es retrobà amb Joan, amb qui viatjà a Itàlia el 1762 De retorn a Stuttgart, traspassà a l’edat de trenta-quatre anys
Andreas Raselius
Música
Compositor i teòric alemany.
Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina