Resultats de la cerca

Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica

Ha encarnat el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatius En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972

Manava quatre galeres, que s’uniren a l’estol de Roger de Lloria poc abans del combat decisiu contra l’esquadra francesa, el 1285 Alfons II li encomanà el comandament d’un estol el 1289, per si de cas esclatava la guerra amb Carles II d’Anjou Cooperà per mar a la presa de Tarifa per part de Sanç IV de Castella el 1292

Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars

El lloc d’Asnurri és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Es troba a la vall de Sant Joan, en el camí natural cap a Civís Aquí hi havia una fortificació, propietat de l’església d’Urgell i que fou destruïda i incendiada el 1239 per Roger Bernat II de Foix No sabem que en quedi cap resta visible

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

És situada al golf homònim, a la mar Jònica entre el cap Rizzuto i la Punta Stilo Antiga colònia grega, fou seu episcopal des del segle V Prop seu sorgí el monestir de Vivarium, fundat per Cassiodor Els normands la convertiren en comtat i hi bastiren un castell El 1296 fou presa per Roger de Lloria Posteriorment constituí el títol de principat de Squillace

Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix

Filla de Roger II de Sicília, a la mort del seu nebot Guillem II heretà la corona, que li fou disputada per Tancredi, comte de Lecce, en poder del qual caigué fou alliberada per intervenció del papa Celestí III Mort Enric VI 1197, fou regent de llur fill, Frederic I de Sicília futur emperador Frederic II el féu coronar a Palerm i en confià la tutela al papa Innocenci III

Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia