Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i…

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Membre del Club Bàdminton Bellaterra i vinculat al servei d’esports de la Universitat Autònoma de Barcelona, inicià la seva trajectòria esportiva l’any 1987 Fou subcampió en els Campionats Interuniversitaris en categoria mixta fent parella amb Mercè Jubany En el Campionat de Catalunya aconseguí la medalla de plata en dobles 2007, 2008 i en dobles mixtos 2008, i la medalla de bronze en categoria individual 2003, 2006 i en dobles mixtos 2005, 2006, 2007, 2009 En la categoria de veterans guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 2009, 2010, 2011 i dobles mixtos 2006, 2008, 2010, 2011

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B

Entre el 30 d’agost i el 9 de setembre, té lloc la 74a edició del Festival de Cinema de Venècia, un dels més prestigiosos del món Vint-i-un films competeixen en la selecció oficial i entre els guardons sobresurten el Lleó d’Or a la millor pellícula The Shape of Water , de Guillermo del Toro i a la trajectòria a Jane Fonda i Robert Redford El Gran Premi del Jurat és per a Foxtrot , de Samuel Maoz, i la Copa Volpi al millor actor i a la millor actriu és per a Kamel El Basha, per L’insulte i per a Charlotte Rampling, per Hannah , respectivament

Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera uniforme tot el…

Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i Bartók Practica…

Inicià el seu treball amb sèries figuratives que s’inspiren en fotografies a partir de les quals realitza paisatges i retrats, amb tons monocroms grisos Les Pintures Abstractes , des del final dels anys setanta, les obres de temàtica i referents més clàssics, o les teles figuratives amb més varietat cromàtica, mostren la diversitat de la seva producció El seu treball és una reivindicació de la pintura com a tècnica que permet descompondre la imatge, una resposta als corrents que consideraven la pintura com una forma d’art morta L’any 1999 s’exposà al MACBA una mostra de la seva trajectòria,…

Procedent de la realització de cinema de consum, amb una obra integrada per comèdies populistes com Les Bronzés 1978 o pellícules d’acció com Les spécialistes 1985, començà a gaudir del reconeixement de la crítica després d’adaptar Georges Simenon a Monsieur Hire 1988 La seva trajectòria posterior fou eclèctica, i canvià sovint d’estil i de gènere Realitzà, entre d’altres, Le mari de la coiffeuse 1990, Tango 1993, Le parfum d’Yvonne 1994, Les grands ducs 1996, Ridicule 1996, Une chance sur deux 1998, La fille sur le pont 1998, La veuve de Saint-Pierre 2000, L’homme du train 2002 i Confidences…