Resultats de la cerca

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya fins aleshores i que li…

Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i  Test de Rorschach 1992 La seva poesia és…

Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i sàtira

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’ Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de Llobregat…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr…